Declaració davant la resolució de la Fiscalia General de l’Estat sobre la petició del Govern de Catalunya que insti la revisió del consell de guerra a que va ser sotmès el President Lluís Companys.
Davant la notícia que la Fiscalia General no pensa instar la revisió del procés a Lluís Companys, la Comissió de la Dignitat vol expressar la seva més enèrgica protesta. Creiem que estem davant d'una prova més de la INCAPACITAT de l'Estat espanyol per a) superar la dictadura franquista, com ho han fet els altres països afectats per règims semblants, i b) a complir el seu deure davant la història. És un fet que ens indigna.
En aquest sentit, no acceptem subterfugis amb una declaració que diu que la Llei de la Memòria "ja va anul·lar el procés". Això simplement no és veritat. És fugir d'estudi. Si hagués estat així, no se’ls hauria demanat d’instar-ho. Precisament al Congrés dels Diputats van ser rebutjades les esmenes que demanaven una nul·litat de totes les sentències i es va rebutjar apel·lant a un suposat "principi de legalitat" que se superposa al principi superior de justícia. També es va rebutjar les esmenes que demanaven que declaressin les sentències injustes per les mateixes raons i només va incloure una críptica declaració d’"il·legitimitat" que s'atorgaria amb una petició adreçada al Ministeri de Justícia, però que no tindria cap valor jurídic. La llei deixava expressament obertes les altres vies judicials entre les que hi havia el procés de revisió que és el que pot declarar nul·la una sentència. Hi havia qui interpretava que la declaració d’il·legitimitat seria un "fet nou" decisiu per a poder instar i obtenir la nul·litat per la via de revisió. Per això el Govern de Catalunya va demanar a la Fiscalia que instés l’acció de nul·litat. Hem de recordar que la Fiscalia, fins avui, s’ha oposat a les peticions de nul·litat demanades als Tribunal Suprem pels familiars de Joan Peiró i de puig Antich entre d’altres. La Llei no li atorga a la Fiscalia facultats per declarar nul·la cap sentència. Només ho podria fer una llei o bé una altra sentència. El que ha de fer la Fiscalia davant d’una petició és tramitar-la i, si no ho considera procedent, justificar-ho davant del govern.
Ara, la Comissió de la Dignitat no pot admetre que aquesta negativa es maquilli dient que la Llei de la Memòria ja les va anul·lar i que no cal demanar la revisió. Si fós així el Congrés dels Diputats no hagués rebutjat d’incloure a la llei la declaració de nul·litat o que les sentències fossin declarades injustes i no il·legítimes com es va fer. La Comissió considera aquesta posició una actitud de menyspreu envers el President Companys, el nostre Govern i tot el poble de Catalunya. No n’hi ha prou amb una simple declaració en que es digui que moralment s’ha rehabilitat. La dignitat del president mai ha estat en dubte, el que és exigible és declarar nul·la la sentència i per tant indignes els qui el van condemnar a mort.
Si la Fiscalia es manté com fins ara amb la posició de no donar suport a la revisió dels processos del franquisme, que ho digui de manera clara. Que no ens vulgui fer passar bou per bèstia grossa. No instar la revisió perquè es pensa que el Tribunal Suprem no considerarà nul el Consell de Guerra, és admetre que les lleis en què es van basar aquells consells de guerra eren legals, cosa que no podem admetre. Eren lleis imposades per les autoritats militars que s’oposaven a l’ordenament vigent establert per les corts democràtiques de la República que no podien ser modificades per un ban de guerra. A més, no és facultat de la Fiscalia fer cap declaració de nul·litat de sentències si no demanar-ho si ho creu necessari. Que digui de manera clara si considera el procés de Lluís companys contrari al dret i si és així que presenti una demanda davant del tribunal Suprem. No té cap altra facultat. L’únic que pot anul·lar una sentència és una altra sentència o una llei que ho disposi.
Perquè les sentències de Lluís Companys, Joan Peiró, Puig Antich, Delgado, Granados i tants milers de ciutadans deixin d’estar en el repertori de sentències dictades pels tribunals espanyols i que es cancel·lin els antecedents penals inscrits “al registro general de penados y rebeldes” de l’Estat amb efectes des de la data en que es van dictar, cal una sentència d’un tribunal que les anul·li. Aquesta és la via que s'ha emprat a tots els altres països civilitzats que han superat una dictadura. No estem davant d’una declaració d’un fet històric, remot, i exigim i tenim dret que es faci justícia amb totes les seves conseqüències. No es pot tancar d’aquesta manera un crim contra la humanitat com va ser objecte el President d’un país, que va ser deportat per la policia alemanya. Volem remarcar que el 27 d’octubre de 2008 el Comitè dels Drets Humans de les Nacions Unides va instar a l’Estat espanyol, en compliment del Pacte Internacional de drets civils i polítics de 1966, a perseguir els crims del franquisme, recordant-li que eren crims contra la humanitat i no prescrivien, i del dret de les víctimes a obtenir justícia. Això doncs és el que ha de fer la fiscalia instar la revisió que anul·li el procés.
Cal denunciar també que amb aquesta fugida d’estudi de la fiscalia el Govern de l’Estat no vol altra cosa que defugir la responsabilitat econòmica que té l’Estat Espanyol amb les víctimes i que també li recorda que té el Comitè de Drets Humans. Enguany que fa setanta anys de l’assassinat del President de Catalunya Lluís Companys demanem més fort que mai que s’anul·li d’una vegada aquest procés injust, contrari a l’ordenament jurídic de la república que era vigent i els drets humans.
Comissió de la Dignitat. Barcelona i València. 25 de març 2010.
