Fa cinc anys i mig que va ser aprovada la llei del retorn dels documents de Salamanca a Catalunya i encara no s'ha conclòs el procés.
Fins el passat mes de desembre no es completava el trasllat del primer contingent significatiu de documents d'entitats privades. En els cinc anys anteriors només s'havia transferit la documentació de la Generalitat que ja estava digitalitzada i un grup de llibres que pertanyien gairebé tots a la biblioteca de Rovira i Virgili. Després van venir més de dos anys de silenci i inactivitat del Ministeri de Cultura, malgrat que el Departament de Cultura del govern català havia fet la feina i havia posat a sobre la taula un inventari de la documentació catalana que hi havia en aquell sinistre centre de Salamanca.
El desembre passat, sense cap motiu tècnic, restaren retinguts a Salamanca un nombrós gruix de documents ja digitalitzats que encara no han estat retornats tot i les promeses de la ministra fetes al Conseller de Cultura que, un cop acabades les eleccions municipals, es transferirien. El resultat ha estat només silenci.
Volem informar al nostre poble l'actitud gasiva i grotesca mantinguda durant aquests cinc anys pel Ministeri i els seus funcionaris posant constants entrebancs al procés de retorn.
S'ha posat en qüestió cada document o que s'hagin de retornar publicacions, llibres, banderes o cartells, quan la llei parlava no només de documents si no “de otros efectos” requisats. També s'ha posat en dubte de manera grotesca que els documents emmagatzemats a Vinaròs provinents de pobles del Montsià i la Terra Alta, fossin catalans.
Als anys llargs de silenci es van justificar per a produir-se diverses eleccions. Poc es faria en un país democràtic si el compliment de les lleis haguéssin de ser condicionades pels processos electorals.
Cap raó de caràcter tècnic, històric o arxivístic justifica aquesta actitud gasiva del Ministeri. Semblen ignorar que la finalitat de la llei era restituir a les institucions de Catalunya; particulars; entitats, partits i sindicats catalans víctimes d'aquell espoli de la dictadura. No hi pot haver una actitud més mesquina ni antidemocràtica que qui vol privar a persones com Carles Fontserè, Teresa Rovira, Teresa i Josep Pàmies, i a tantes altres víctimes de veure retornats els documents familiars arrabassats pel franquisme fa més de setanta anys. No n'hi ha prou amb la llei del retorn o la llei de la memòria? Que cal més per a que es lliurin d'una vegada aquests documents?.
No hi ha altra explicació que l'actitud claudicant del govern espanyol davant la catalanofòbia i el poc convenciment dels deure de restitució de les víctimes de la dictadura, cosa que lamentem.
El govern de l'Estat quan va retornar el fons documental de la Federación Socialista de Madrid a la Fundación Pablo Iglesias que presideix Alfonso Guerra. No va caldre cap llei per a fer-ho.
Volem que de manera immediata es transfereixi tota la documentació del fons Barcelona i Lleida que estan digitalitzats així com tota la documentació catalana de la secció d'hemeroteca que fa anys que està reproduïda i per tant és transferible d'immediat.
Que es procedeixi a digitalitzar sense demora els documents del fons Vinaròs, Madrid i altres que corresponen a documents provinents de Catalunya. També la documentació de diverses organitzacions que com la comunitat Israelita, hi ha al fons de maçoneria, així com els cartells banderes i pancartes i altres objectes.
Tot aquest procés no pot anar més enllà del tercer trimestre d'aquest any.
Hem demanat una reunió amb la ministra de cultura per tractar aquest afer i transmetre-li els nostres desitjos.
Si el retorn dels documents i altres objectes identificats que resten pendents no es produeix de manera definitiva i sense entrebancs, la Comissió de la Dignitat prendrà de manera immediata accions per a denunciar aquesta situació davant del Consell Internacional d'Arxius de la UNESCO. A l'ONU l'incompliment de l'Estat espanyol dels tractats de restitució d'arxius en cas de guerra. A la Comissió dels drets Humans de Ginebra per vulneració del dret de justícia i restitució de les víctimes de la dictadura.
Barcelona 14 de juliol de 2011
Comissió de la Dignitat
