La vicepresidenta Joana Ortega ha declarat avui que el Memorial Democràtic tindrà la seva nova ubicació al Castell de Montjuïc, després d’uns instants de confusió mental, la nostra, la seva deu ser permanent, fem la següent valoració:
Qüestió temporal: que s’hagi fet aquest anunci al mig de l’agost, entre la visita papal i el partit del Barça, de puntetes perquè passi desapercebut és un acte covard Quan han de retallar el benestar dels ciutadans de Catalunya són més valents, deu ser que aquest tema és un problema per al seu govern.
Qüestió geogràfica: la ubicació del Memorial Democràtic al mig de la muntanya, un lloc ni ben comunicat ni centric, constitueix un intent de separar aquest espai de l’activitat de la ciutat i dels seus habitants interessats en la memòria democràtica, no es tracta d’un museu sinó d’un espai interactiu i viu. No creiem que s’hagi fet perquè tinguem un aire més pur per a respirar ni perquè gaudim d’unes boniques vistes. Potser la seva intenció és que sigui visitat bàsicament pels turistes com un equipament més de l’oferta de museus i espectacles de Barcelona.
Qüestió moral: posar el Memorial Democràtic a aquest castell tan reivindicat per la ciutat on havia d’anar un centre per la pau, al costat d’un centre d’interpretació de la muntanya és com si les víctimes del franquisme i els seus familiars tinguessin la mateixa importànci que la flora i fauna autòctona, com una especie més que ells voldrien veure en extinció. Quan comprovem que estarà al costat d’un museu militar el tema empitjora i molt, perquè situa el Memorial com un fet conseqüència d’una guerra. Entrem doncs en la teoria del dos bàndols, de que a la guerra tothom mata i arxivem el tema en la secció passat i més que passat.
Qüestió de vergonya: per a donar força a les seves raons per aquesta ubicació, utilitza barroerament el president Companys i ens diu que quin lloc millor que allà on va ser afusellat Lluís Companys. Ens ha semblat ofensiu, només ha faltat dir que així estarem més a prop dels centenars d’assassinats pel feixistes que no poden descansar al fossar de la pedrera, perquè els “demòcrates” polítics del país, com ella, no els hi deixen.
Ha dit que el nou Memorial reflectirà la història amb rigor i sense revengismes, traduït del convergentdemocràtic al català planer vol dir que la història es tornarà a explicar com tota la vida, botxins que passen a combatents d’un bàndol a una guerra civil. Ara que molts s’estaven adonant de que un cop d’estat contra l’ordre legal i democràtic no és pot anomenar guerra civil i que no es poden equiparar els destructors de la democràcia amb els seus defensors. Ara tornarà a lluir la reconciliació nacional transicional per sobre dels ossos dels nostres morts. I amb la perversió de voler fer pensar a tothom que demanar justícia és un acte de venjança i no un dret que ningú no ens pot negar.
Declaracions de Joana Ortega:
"És una forma de recuperar l'ús del castell per a la memòria i el record permanent del que va significar la guerra civil i la repressió per a Catalunya i la democràcia".
La vicepresidenta ha recordat que el Govern vol que el Memorial tingui una visió imparcial de la història, amb l'ànim de no dividir Catalunya en dos bàndols, perquè "la història és de tots", ha remarcat. "El que no es pot fer és fer patrimoni ni esbiaixar la història per conveniències polítiques". Ortega ha refermat la voluntat del Govern de fer del Memorial "una eina de trobada a l'abast de tothom per recuperar la memòria de forma fidel, objectiva i fugint de revenges".
I és que ha subratllat que la memòria de Catalunya ha de ser "la memòria de tots i tothom s'hi ha de sentir còmode". "La voluntat no és tornar a intentar dividir la societat en bàndols dels bons i dels dolents. Si s'ha de parlar d'alguna cosa és de les víctimes i les víctimes ho són tots els que van morir", ha reivindicat. De fet, ha assegurat que ells pretenen que el Memorial estigui allunyat de qualsevol directriu política.
Aquestes paraules són tot un insult per a totes aquelles persones i associacions que treballen per la recuperació de la memòria històrica, per la veritat , la justícia i la reparació per a les víctimes del feixisme, que per aquest govern, que no deu entendre res, com és propi d’un govern de dretes peninsular, és un atac a la seva petita i taronja línia democràtica de flotació.
