Melitón Manzanas, cap de la Brigada-Político Social de Gipuzkoa, víctima d'ETA (1968), indemnitzat, glorificat i condecorat al 2001. Manzanas, col·laborador actiu del nazisme, disciple de la Gestapo, membre de l'aparell represor de l'estat i torturador. Testimoni d'una de les seves víctimes: se remangó la manga de su camisa hasta la altura del hombro y, acto seguido, ordenó a un sicario de su calaña que la atornillara bien para que "esta separatista de mierda se entere con quién está tratando". Sin solución de continuidad, el asesino Melitón Manzanas introdujo su mano en la vagina de María Mercedes, mientras la apresada profería alaridos de muerte, algo que provocaba más delirio y carcajadas al jefe de la policía política del franquismo. Més testimonis.
Jon Paredes, membre d'ETA, víctima de la dictadura. Jon va ser un dels cinc darrers afusellats del franquisme, va ser assassinat el 27 de setembre de 1975, la seva família no ha rebut cap indemnització, cap reconeixement, tot el contrari, continua sent considerat un terrorista, un delinqüent.
L'AVT vol formar part del procés polític que s'obre amb capacitat de decisió sobre justícia, política de presos i sobre qüestions més de fons com la independència d'Euskadi. Té un potent altaveu en tots els mitjans de comunicació i formen un lobby. Tenen el condol i comprensió de tota la societat, siguin de dretes o d'esquerres.
Les víctimes del franquisme representades en centenars d'associacions de la memòria no tenim veu només que en forma de recordatori o homenatge, no som cap grup de pressió ni ningú ens té en consideració a l'hora de prendre decisions, la dreta es riu de nosaltres i l'esquerra no ens té presents, la insultant llei de la memòria, segona llei de punt final després de la d'Amnistia del 77, qüestionada més d'una vegada per l'ONU, així ho demostra. No tenim autoritat per a demanar el final de la impunitat, que siguin jutjats els culpables vius, que siguin reparades com cal totes les víctimes, que siguin retornats els seus patrimonis, que s'aixequin actes en les foses amb l'aparell judicial i policial competent present, ... la llista seria interminable, perquè en aquest estat s'han vulnerat els drets humans des del primer a l'últim, crims que no tenen prescripció. Les víctimes del franquisme no són cap actor polític, representem a centenars de milers de represaliats però el nostre dolor es veu que no és comparable al de les menys de 900 víctimes d'ETA, nosaltres també som víctimes del terrorisme, del pitjor de tots, del terrorisme d'estat, i no ens posaran una cadira, ni virtual, en cap taula de negociació, menys per parlar de un referèndum que torni a aquest estat l'única democràcia legal i legítima que hem tingut: la República.
Ahir ens van arribar des de l'altre banda de l'oceà un exemple de com sí es pot fer justícia sense que s'enfonsi l'ordre constitucional. Argentina ho ha demostrat en forma de condemna a l'àngel de la mort de la seva dictadura i Uruguai ho ha fet aprovant una llei que anul·la la prescripció dels crims de la dictadura. Què passa amb aquesta democràcia? segurament que no ho és.
Demà dissabte 29 a les 12 a la plaça Sant Jaume direm prou a la impunitat.
