Com hi han guerres preventives, missions de guerra ocultes catalogades com humanitàries, accions bèl·liques anomenades de pau, ara tenim Nobels de la pau a crèdit, que ara reben el premi per allò que faran més endavant, i en aquest cas ja ha demostrat que no serà res de bo. Un Nobel de la Pau que explica al món les bonances de la guerra, les seves magnífiques utilitats i beneficis. Nou premiat, nou “guru de la no violència”, amb 1 milió d’euros a la butxaca, que de moment ha vingut a dir-nos que es poden fer les mateixes coses que el seu predecessor però amb un altre tarannà, desarticulant la resposta dels crispats d’ahir i reduint la xifra als militants convençuts de la causa, un número més minso. Líder mundial, pare de l’equilibri del planeta, i amb possessió de la raó, que és ovacionat llargament per la seva cort per haver fet tot el contrari a l’esperit que hauria d’acompanyar a aquest guardó, enviar com cap de l’exèrcit més poderós del món tropes de reforç a una guerra, que va començar el seu país per a “defensar-se del terrorisme”. Si tots els països tinguessin aquest dret, la terra seria un polvorí encès. Un president far de l’occident al que milers de ciutadans enlluernats per la propaganda de l’imperi i armats amb espelmes, que contribuiran a il·luminar l’ego del que serà responsable de moltes morts entre la població civil de països als que mai viatjaran, arribaran sota la finestra del que els ha robat 10 milions d’euros dels seus impostos per pagar la seva seguretat.
No és que els premis Nobels de la pau ens mereixin cap respecte, si pensem en alguns dels guardonats. Però cap ha estat capaç de fer un discurs tant descarat d’apologia del bel·licisme com eina per resoldre conflictes, amb un somriure que desarma la crítica ferotge i li atorga el perdó. Convèncer a tothom dient el que pensa, justificant allò que no es pot, o potser el seu discurs estava dirigit als seus conciutadans?, era un discurs de consum intern vist arreu del món. Va utilitzar com aval la lluita contra el feixisme de l’Eix, que els va donar el paper de llibertadors d’un món que havia d’adoptar el seu model de democràcia, on no pots estar més a l’esquerra de la dreta. El seu feixisme, creuada contra els esquerrans que volen governar els seus territoris amb independència d’una metròpoli intervencionista, mare de cops d’estat, d’assassinats, de desapareguts, d’espoli, aquest, és catalogat de democràtic. Si es pot rebre un premi a la pau amb el discurs de la guerra, també es pot parlar de feixisme democràtic, o de rei republicà, com va fer Juan Carlos. Un negre blanc, un blanc negre, segons l’ocasió, un home que no era conegut per molts fins fa poc, però si per aquell que té poder decisori en l’atorgament d’aquest premi, favors per favors. Obama, president dels Estat Units, sex-símbol venedor de la marca “sí que es pot”, substitut d’un criminal de guerra, que va guanyar amb la paraula pau la seva cadira per continuar fent la guerra. Hi ha realitats que no canvien i països, que no saben fer més que una cosa, jugar amb el destí de milers de ciutadans per continuar sentint-se els amos del món, que importa si han de morir un quants milers.
A partir d’ara l’acadèmia que concedeix aquest títol podria alleugerar la consciència d’aquell que va inventar la dinamita, beneint el seu invent i anomenant-lo Nobel de les guerres “justes”, amb certificat expedit per aquells que no tenen consciència i envien a la mort als seus pàries i als ciutadans invisibles d’altres països que per a ells no són més que danys col·laterals necessaris. Guerres beneïdes per la potència que per desgràcia vetlla només pels interessos dels seus propis explotadors consentits, venent-nos que els seus guanys també són els nostres.
Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat
L'ALTRA CARA DE LA MONEDA: BARCELONA CONTRA LA GUERRA. FORA LES TROPES D'OCUPACIÓ DE L'AFGANISTAN
