L’Ajuntament de Barcelona va tenir exposades unes fotografies que el Memorial Democràtic va treure al carrer per parlar de passat, però algunes de les quals parlaven també de present i futur. És com si passessin del blanc i negre a uns grisos que marquen l’apatia general dels súbdits d’aquesta monarquia, que també ve del blanc i negre de la dictadura feixista construïda sobre la sang vermella dels lluitadors antifeixistes. Grisos que marquen la repressió a la que es vol sotmetre a tots aquells que volen viure la vida amb els colors d’una utopia avui, una realitat demà, i que no són el rosa de la cançó francesa sinó colors llampants plens de força que marquin camins de justícia, de consciència, de drets, d’igualtat, de solidaritat.
Aquestes fotos ja han estat retirades però per tal que puguin ser observades encara les deixem en aquesta memòria alternativa que és per a molts de nosaltres la xarxa, mentre que no ens la treguin, que potser no trigarà tant tal i com marxa amb les seves lluentes botes el feixisme disfressat de democràcia per sobre del nostres més elementals drets.
Hem escollit dues:
La misèria i la humiliació d’haver de posar-te en una cua a demanar menjar quan els que et donen un tros de pa negre són els mateixos que t’ho han tret tot . Així es veuen moltes persones i cada vegada seran més, aprofundint-se la desigualtat d’un món on el número de rics creix al mateix ritme vertiginós i proporcional a com ho fan els pobres de solemnitat. Bancs que et van concedir uns crèdits donan-te l’enhorabona com nou propietari del que mai seria teu , que ara t’han robat perquè la seva condició de lladres sense escrúpols i sense límit t’han deixat sense feina, que han espoliat fins i tot a l’Estat que els ha donat les armes i els ha obert les seves portes perquè ho facin amb totes les facilitats. L’Església donarà amb els diners, que nosaltres hem pagat amb els nostres impostos gràcies a concordats arrelats en la dictadura i signats en la seva herència monàrquica i defensats per governs que es fan anomenar socialistes, un plat de menjar i es penjarà la medalla de la caritat, més tinta negre per aquest món en escala de grisos.
Aquesta foto la van col·locar a Portal de l’Àngel al costat d’un punt de venda de cupons de la Once, no sabem si va ser coincidència però semblava fet per a que quan acabessis de mirar aquella foto acabessis comprant un número esperant la sort per a fugir d’aquesta situació tant depriment. Segurament davant d’una associació activa i lluitadora hagués convidat a l’organització per a canviar moltes coses.
La repressió de la policia franquista sobre la gent que volia democràcia i llibertat, que porra en ma donava cops a tot aquell que estava en el seu radi d’acció, disparava trets de goma, bales mortíferes, bots de fum, a peu o a cavall sobre els manifestants i vianants que com els nens palestins només podien aixecar els carrers per llançar una pedra amb l’esperança de trobar sota aquelles llambordes el tresor dels drets negats. Ara la repressió continua, la censura, els cops, les amenaces a tots aquells que s’atreveixen a pensar en un futur de llibertats per a ciutadans, pobles, per a persones no per a consumidors. Cops per a tots aquells que volen aixecar la seva veu sobre els grisos missatges dormidina que ens volen equiparar en la mancança de capacitat de decisió, de lliure pensament i de consciència crítica.
Aquesta foto la van col·locar als Jardinets de Gràcia, a prop del monument a la Victòria, monument del poble a Ferrer i Guàrdia convertit en gloria al franquisme i encara no tornat al poble i al seu original homenatjat. Només dir que aquest obelisc està a la plaça Joan Carles I, una dada més per corroborar que res ha canviat.
Al final el passat és present però no podem permetre que sigui futur.
