dissabte, 25 de febrer del 2012

SOBRE ELS FETS DE VALÈNCIA


Arran el successos d'aquesta setmana a València, davant l'actuació de les forces d'ordre públic sobre estudiants menors d'edat que exercien el seu dret constitucional a manifestar-se per una educació pública i de qualitat, el Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat vol deixar constància del seu rebuig i de la necessitat i importància de l'element pedagògic i democràtic de la recuperació de la Memòria. 

La censura informativa, les declaracions del cap de la policia titllant els estudiants d'enemics, l'entrada dels cossos policials en centres d'ensenyament, les amenaces de grups ultradretans i la gent que increpava als manifestants amb crits de "rojos de mierda", ens recorda temps, que com no es van condemnar amb rotunditat es tornen a repetir amb total impunitat.

La transició no va fer els seus deures democràtics, no va condemnar el franquisme i molt menys el va jutjar, no es va fer honor a la veritat donant pas al revisionisme com versió oficial de la història, si s'obria la porta del silenci i l'oblit no era pas a la veritat. La transició ens va fer caure en l'amnèsia com si la dictadura hagués estat un somni col·lectiu, un terrorífic malson sens dubte. No va haver reparació per a totes les seves víctimes i no es van anul·lar els judicis il·legals del franquisme. Va beneir una llei d'impunitat com la d'amnistia i el 2007 va voler tancar en fals, altre cop, les ferides obertes amb altra llei de punt final, la llei de la Memòria.

La Memòria és present i necessària i els diferents governs de l'estat han de tenir molt clar quins són els comportaments democràtics i quins no, transmetre-ho amb claredat a la societat, posant la línia divisòria allà on cal per evitar la confusió. Potser llavors fets com els d'aquesta setmana a València no es produirien.

Si no es condemna la dictadura i les seves pràctiques com podem parlar d'estat democràtic? Ja resona al carrers: li diuen democràcia però no ho és, una gran veritat. A l'estat espanyol un poble reclamant justícia social no és l’enemic, per desgràcia, és una víctima d'un sistema on perviu el franquisme, el feixisme.