Intervenció del nostre col·lectiu feta pel nostre company Álvaro.
Gràcies a la Taula Catalana per Colòmbia per aquest espai de paraula.
Des del Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat tota la nostra solidaritat internacionalista a tots els que lluiten a Colòmbia, i fora d’aquesta, per la Veritat, la Justícia i la Reparació, en condicions molts difícils de seguretat personal i de llurs famílies.
Portem més de 60 anys de conflicte armat en Colòmbia, que té la seva inflexió amb l’assassinat del líder liberal Gaitán i l’ofensiva contrarrevolucionària contra les comunitats camperoles. A l’actualitat, a Colòmbia, els crims d’estat i contra els drets humans, s’enquadren dins del sistema narco-polític paramilitar nordamericà i les grans corporacions, entre aquestes les espanyoles. Únicament un escenari radicalment democràtic farà possible l’aplicació dels principis de Veritat, Justícia i Reparació i el reconeixement de les víctimes.
La violenta repressió es manifesta per exemple, en que 7 de cada 10 sindicalistes assassinats al món són colombians. Però no és sols Colòmbia, mirem Bagua i Jaén en Perú, els maputxes en Xile, els mestres en Oxaca…Palestina, Irak, África, Asia…
La vulneració dels drets humans, els crims d’estat, de guerra o de lesa humanitat, a més de ser imprescriptibles, són planetaris i planetària ha de ser la resposta dels que lluitem per la Veritat, la Justícia i la Reparació.
A l’estat espanyol, el model d’impunitat de 40 anys de crims feixistes, té la seva base en la llei d’Amnistia de 1977. L’actual Llei de la Memòria Històrica, la 52/07, és una pantomima, que res té a veure amb el deure de memòria. Una llei que va sortir endavant amb l’aportació i/o complicitat d’ IU-ICV.
Llei amb tres objectius fonamentals:
1- perpetuar el model d’impunitat espanyol, sota la més perversa interpretació de la justícia transicional, basada en l’anomenada reconciliació nacional de víctimes i botxins.
2- Trencar la unitat del moviment memorialista.
3- Sementar la confusió de les entitats, basant-se en arguments tant pelegrins com una porta obre una altra,..
Hauria de ser l’inefable Garzón, qui per primera vegada en seu judicial, en la seva interlocutòria inicial d’inhibició, digués a les coses pel seu nom: règim feixista, crims de lesa humanitat, desapareguts forçosos, nens segrestats, etc…
A Catalunya, en el 2004, 40 entitats memorialistes van signar una declaració: l’anomenada declaració de l’Hospitalet de Llobregat en el que es sol·licitava a la Generalitat, en el seu marc competèncial, es posés en marxa una eina, el Memorial Democràtic, per a la recuperació de la memòria històrica al nostre país. El model organitzatiu hauria de ser el conegut com el de les tres potes: entitats memorialistes, Generalitat i la comunitat científica. Vam defensar aquesta proposta públicament i en seu parlamentària. Malgrat tot, la llei aprovada, fruit de l’anomenat consens, accepta bona part de les propostes de la dreta nacionalista de CIU: la repressió en la rereguarda republicana, la persecució religiosa i els tribunals populars, que obria el camí a la teoria dels dos bàndols, de tot punt inacceptable. CIU, amb total falta d’ètica política, va atacar en el Parlament al moviment memorialista i no va votar a favor de la llei, “mal acaba lo que mal empieza”.
A l’actualitat el Memorial Democràtic, no correspon al seu paper inicial democràtic participatiu que li vam atribuir. A part dels temes conceptuals, l’actual model piramidal deixa a les entitats memorialistes majoritàriament, conjuntament amb moviments socials i membres del col·lectiu de les arts i les lletres, relegades, en un anomenat consell de participació merament consultiu.
El model econòmic del Memorial Democràtic, basat fonamentalment en les subvencions: és sesgat i de dubtosa equitat, basat en moltes ocasions en criteris polítics. I ha fet coses, el Memorial Democràtic ha fet avançar elements importants, però limitats, per la seva pròpia concepció. I ja veurem que passa amb la llei de foses, quan s’aprovi demà en el Parlament de Catalunya.
Dins d’aquesta impunitat dels crims comesos, un element sagnant per al poble de Catalunya és el tractament al nostre president Lluís Companys, per part de la Generalitat i de l’estat espanyol. La Generalitat de Catalunya, i el seu actual president, deuen entendre que no volem certificats, ni la revisió del procés, que seria tant com legitimar el règim feixista. Exigim l’anul·lació de ple dret d’aquest consell de guerra i de tots els judicis, militars i civils de la dictadura. Tots els mesos les associacions que conformen la Mesa de Catalunya d’Entitats Memorialistes ens manifestem amb aquesta exigència davant el Palau de la Generalitat.
Companyes i companys de Colòmbia, per la pau, la democràcia, la Veritat, la Justícia i la Reparació, LAS VÍCTIMAS ESTÁN PRESENTES, PRESENTES, PRESENTES.
Crònica de l'acte del 16 de juny de 2009
