Fa uns dies l'escriptora Marta Alòs a la columna "Viure per veure" del diari Segre va escriure un article (llegir) que ens va recordar una de les intervencions en defensa de la llengua a la Plaça de la República de Barcelona el 14 d'abril d'enguany, la resta de l'any és coneguda com Sant Jaume. La semblança és només en l'estructura que fa servir per fer-nos arribar el seu missatge, cap al final un tant pervers. Reproduïm el text commemoratiu de l'abril en defensa del català:
El 1939 Franco diu "La unidad nacional la queremos absoluta, con una sola lengua, el castellano y una sola personalidad, la española." Així es deroga l'Estatut, es prohibeixen els rètols i anuncis en català. Comença una repressió contra l'idioma com bandera de la repressió contra un país, Catalunya. Es suprimeix qualsevol ensenyança relacionada amb el català, tot buscant trencar la possibilitat de la supervivència de la llengua. A les fàbriques es col·loquen rètols de prohibició de parlar català entre els obrers. L' Institut d'Estudis Catalans es converteix en el Instituto de la Hispanidad de Barcelona. La casa de Pompeu Fabra és violada i la seva biblioteca cremada al mig del carrer a l'estil del nazisme. Els noms del pobles i del carrers canvien el català pel castellà. Les planxes de l'edició del Diccionario General de la Lengua Catalana son destruides per l'exèrcit feixista espanyol. Els nens han de ser batejats amb noms en castellà i els vaixells també.
El 1952 es segresta la revista Aplec. El governador de Barcelona, Felipe Acedo, li diu als editors: ¿Ustedes creen que hemos hecho la guerra para que el catalán vuelva a ser de uso público? I aquesta pregunta és el quit de la qüestió, encara els hereus dels que van fer aquella guerra mal anomenada civil, aquells que la van provocar, continuant pensant el mateix. Per això el català és per a ells quelcom més que un vehicle de comunicació propi per a tots els que vivim a Catalunya. Per a ells l'oficialitat de l'idioma, el seu ús en les administracions, la seva normalització social, la lluita perquè aquest continuï viu i sigui llengua socialitzadora és un atac a la seva Espanya gran, per la que van donar un cop d'estat sagnant. Criminalitzar la llengua és una eina perversa per arreplegar l'odi d'un sector important de la societat espanyola vers Catalunya. Defensar la llengua és defensar les llibertats d'aquest país. I aquells que van defensar aquestes llibertats van patir a les presons franquistes tota mena de repressió i el seu reglament, que entre moltes prohibicions, obligava a no parlar més llengua que el castellà.
Ens crida molt l'atenció que entre totes les dates funestes pel poble de Catalunya Alòs dediqui en proporció més línies al 1931 que a cap altra, i al franquisme ben poc i parlant del 71 breument. Amb aquest text es pot pensar que va haver molta més repressió per a la llengua i els seus usuaris i defensors en el període republicà que durant la dictadura i aquí és quan estem totalment d'acord amb la Marta, l'amnèsia és el pitjor enemic, senyora diputada de CIU. Fer aquest exercici és d'un mal gust terrible a més d'indignant i va en línia amb la vicepresidenta i la política de Memòria que vol portar aquest Govern. Si hagués fet ús del bienni negre com exemple, quan la dreta catòlica governava i va ficar a la garjola al President Companys amb tot el seu Govern, quan Companys va proclamar l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola i Unió Democràtica de Catalunya no el va ajudar, però hi ha fets que millor oblidar, no?
Cita també al rei davant el qual s'agenolla el seu partit, i al partit socialista, ens sembla molt bé, però no els seus socis del PP. Aquells que cridaven: Pujol enano habla castellano i amb els que van pactar sense cap respecte per vostès mateixos, que no per Catalunya que és molt més que el seu partit, al dia següent del càntics. Però els interessos estan per sobre de l'orgull i després ens diuen que això és el seny català. Fa uns dies també a l'ajuntament del seu amic Albiol on no va haver acte per la diada, sense nacional segons Camacho i els seus, un company del seu partit senyora Alòs, va parlar de moció de censura a Badalona, en un rampell, per haver de dir més tard que no perquè es veu que ara no toca ficar el dit a l'ull del PP encara que ell vulgui extirpar la llengua catalana d'arrel. Menys teatre del dolent, menys demagògia i com va dir Jordi Dauder fa poc: Visca la República! la de la llibertat, la de la llengües, la del dret a decidir dels pobles... Visca les Repúbliques!
